Fotografiar, per a mi, és una manera d’atrapar en el temps allò intangible: una mirada còmplice, un gest subtil, un record únic i irrepetible. Una fotografia no només captura allò visible: guarda una absència, un buit, una cosa que no es diu però que hi és. 

És una manera de nomenar sense paraules aquells instants que s’escapen, però que, gràcies a la imatge, podem convertir en eterns. 

Em dic Sílvia Escandell. Vaig créixer entre Ripoll i Menorca, lloc on visc actualment. Des de molt petita vaig aprendre a gaudir de la fotografia de la mà del meu pare, que em va ensenyar a experimentar sense por ia donar curs a la meva creativitat. 

Les meves fotografies tenen un enfocament documental. Crec en la bellesa del que és espontani, en l’autenticitat de les persones i dels moments que simplement succeeixen; només cal aprendre a mirar-los. 

A les meves sessions, acompanyo les persones perquè se sentin còmodes i puguin ser elles mateixes, sense poses rígides ni artificis. Observo el moment per capturar aquestes mirades sinceres i gestos genuïns que ens fan únics. 

A cada experiència fotogràfica, la meva càmera i jo ens convertim en testimonis discrets que revelen allò que no es veu a simple vista, per crear records que perdurin en el temps.